Una llarga aventura és un relat pensat per a xiquets i xiquetes d’entre 9 i 11 anys (però de lectura recomanada per a públic de totes les edats), un llibre que combina “base històrica, vivències personals amb punts autobiogràfics i certa dosi de ficció”, tot i que no massa perquè “la imaginació no ha sigut mai el meu fort”, reconeix entre somriures l’escriptora, “per això sempre escric sobre allò que he viscut”. Hi apareixen situacions i espais que Zoraida ha viscut, i que són fruit del seu tarannà observador, com “la imatge dels soldats que menjaven a l’estació de tren, la visita a un monestir, la impressió que em van causar els nombrosos noms alemanys del segle XVII als cementeris de Nova Anglaterra, o el record d’un riu gelat”. De fet, Una llarga aventura explica el viatge de dos xiquets, Michael i Christian, que es traslladen des d’Europa central a Nova Anglaterra, seguint els corrents migratoris de l’època que facilitaven la possibilitat de trobar faena.  
El llibre té, a més, una quinzena d’il·lustracions de Frederic Mauri, llicenciat en Belles Arts, especialista en gravat calcogràfic i artista de prestigi. “Frederic ha aconseguit una interacció fantàstica entre el dibuix i el text; realment estic molt contenta amb el resultat”, diu l’autora.

Zoraida Burgos, Diplomada en Biblioteconomia per la UB, ha exercit principalment de bibliotecària. Ha estat, durant anys, l’única veu femenina de la literatura de les Terres de l’Ebre i forma part -juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés- de la generació de la postguerra catalana a Tortosa. La seua trajectòria com a escriptora s’inicia el 1970 amb l’obtenció del premi Màrius Torres pel poemari D’amors, d’enyors i d’altres coses. També ha publicat Vespres (1978), Cicle de la nit (1982), Reflexos i Blaus (1993) o L’obsessió de les dunes (1993). En narrativa infantil ha escrit Les perdiuetes de les potes vermelles, Les culleretes de lluna, El mussol que va obrir els ulls de dia i La negreta Safu i el Narcís.