L'estrella del Che és una novel·la ideològica, si li hem de donar un qualificatiu central. En realitat, és una alegoria de la revolució, entesa com l'únic estat anímic apte per intentar viure una ètica allunyada de la "farsa" del sistema. Té dos personatges capitals: la Roser, i Joan. Ella és una burgesa madura, educada en un col·legi de monges, que viu avorrida en una petita ciutat, mentre el seu marit es dedica a voltar pel món, tot venent embotits de la seua fàbrica.

Joan arriba a "la reduïda ciutat" com a professor d'Ètica en uns Estudis Universitaris. La Roser, aconsellada per una amiga, s'apunta als cursos del professor revolucionari.

El fil conductor és l'evolució psicològica del professor que és redimit de l'orgullosa solutid intel·lectual pel tracte real amb una burgesa de carn i ossos; i, d'altra banda, l'evolució de la Roser, que descobrirà un altre món, més enllà de les fronteres d'aquella moral querada que l'havia empresonada tota la vida.